«Cremem la biblioteca de Montserrat! No hi és tot en català»

 

«Cremem la biblioteca de Montserrat! No hi és tot en català»

Commoció entre els nacionalistes catalans perquè l’Escolania de Montserrat ha cantat en castellà

Recentment, hem llegit, sentit i vist a molts que se sorprenen de l’heretgia a la nació catalana moderna de què a Montserrat es canti en castellà, i s’acusa de tirà o tirana a qui ho promogui, proposi o accepti —alguns encara estan dirimint a cada persona quanta culpa hi escau—.

No obstant això, per aquells que no mesurem la història en termes de memòria històrica, recordem que l’Abadia no només produeix música traïdora a la Catalunya catalanista. Montserrat produeix molts continguts culturals: la música és un, però l’espai en si edificat és el més destacat i la visió que ens facilita del paisatge; també hi ha hagut un treball en artesanies i menjars; i, finalment, per a un bibliòfil com jo, la seva editorial i impremta.

L’any 2005 es publicava, dins la respectadíssima col·lecció «Serra d’or», un assaig que celebrava els «Cinc-cents anys de Publicacions de l’Abadia de Montserrat». Un llibret petitó i breu, però preciós a parer nostre. Sent ganduls a propòsit, mirem només alguns textos que varen editar, publicar o imprimir a Montserrat en passar dels segles.

En destaquen primerament (pp. 11 i 12) l’edició de 1499 del Instrucio novitiorum, de sant Bonaventura. De 1500 es l’Exercitatorio de la vida spirutal, de l’abat García Jiménez de Cisneros (pp. 14 y 15). Però ja, per fi, a la pàgina 24 tenim una il·lustració preciosa de Montserrat i la Verge apareguda en una estampa que porta com títol La cofraria dela cambra angelical, dela gloriosa verge mara de monserrat del segle XVI. Segueixen les publicacions en llatí de 1518 del Diurnale Benedictium (p. 27), la de 1521 del Missale Benedictium (pp. 29 i 30), la de 1524 del Lectionarium Sanctorale (p. 32) i de 1522 la Vita Christi de Sant Bonaventura (pp. 37-9).  Passem ara al castellà amb l’edició de 1564 del Compendio breve de exercicios espirituales (p. 35) —imprès a Barcelona, per al monestir—; una Vida y conversión de Santa Magdalena de 1549 (p.41) i, més tardanament, al 1627, una Historia y milagros hechos a invocacion de nuestra señora de Montserrate (p. 49). Ja al segle XIX segueixen les traïcions a la nació moderna catalana: es publica Las ruinas de Monserrate (1815), així com el Compedio historial o relacion breve y verídica del portentoso santuario y cámara angelical de Nuestra Señora de Monserrate de 1860 (p. 60). També, però, apareix en aquest segle un bella traducció de Las glorias de María d'Alfonso M. de Ligorio: «encara que sian molts los que entenen la llengua Espanyola, emperò que sobrepuja los que la ignoran; majorment aquells sensills devots de Maria, que vihuen en las pagesies, casas foraneas, llogarrets, y pobles petits» (pp.: 60 y 62). Una altra edició catalana d’aquesta mateixa obra seria la que fes l’Editorial Balmes l’any 1950 a Barcelona: sí, en ple franquisme més repressiu de la postguerra.

Així, hem vist com Montserrat no només mereix «ser cremada» per cantar en castellà, i no en català. Veiem que en més d’una feina cultural centenària ha estat «traint» a la moderna nació catalana. Qui sap... quan canten en alemany també ho estan fent, però com el catalanisme no parla d’altra cosa que no sigui la llengua catalana per a defensar Catalunya, i la castellana per atacar a la hispanitat... no s’adonen d’una heretgia més d’aquest monestir mil·lenari. Que no surti d’aquí.

Artur J. Llinares, Círcol Tradicionalista de Barcelona Ramon Parés y Vilasau.