La festivitat de la Mare de Déu de Montserrat d'enguany ve commemorada pel 75è aniversari de la seva entronització a l'actual seu d'argent, la qual fou sufragada per subscripció popular.
En efecte, tal dia com avui, 27 d'abril, però de 1947, milers de catalans s'aplegaren a l'esplanada de l'Abadia per assistir a la Santa Missa celebrada per l'arquebisbe de Tarragona, D. Manuel Arce, en presència de la resta de bisbes del Principat. Després de l' Ite Missa est, es va pregar la «Visita Espiritual a la Verge de Montserrat», escrita per Torras i Bages. Tot seguit, en processó, la imatge fou traslladada al seu nou tron, on hi continua en l'actualitat tot rebent la veneració de peregrins i fidels.
Arran aquestes festes de l'entronització de 1947 —amb el record encara ben viu de la Creuada del 36 a les ments i cors dels catalans— la Verge concedí la gràcia d'esdevenir un acte de reconciliació nacional entre persones d'ambdós bàndols enfrontats.
Així és, la reconciliació, que només pot venir de la unió en la Veritat i el Bé, en Crist Rei —qui tot ho va crear i per a qui tot fou creat—, es va fer palesa amb motiu de la devoció popular i fervent a la Mare de Déu. Tot i les penúries de la postguerra, els catalans regalaren a la Verge un nou tron d'argent i la Verge hi va correspondre amb la reconciliació de la societat.
Per això no és d'estranyar que la societat del segle XXI, quan s'allunya de Déu —la font de la caritat—, s'allunya també d'aquell esperit de reconciliació, i deriva en l'actual esperit de confrontació constant, de reobertura de ferides ja cicatritzades, tot convertint la convivència en un enigma, en una «madeixa intrextricable» com va dir Pius XII. És la conseqüència d'haver donat l'esquena a Déu i d'haver caigut socialment en l'apostasia i la impietat. I és que la divisió és simplement un producte de la difusió de l'error.
Una de les manifestacions d'això són les lleis de la mal anomenada Memòria Històrica, atès que no és ni memòria ni històrica sinó un invent totalitari imposat pel progressisme apòstata, la qual cosa porta inexorablement a la disgregació i confrontació.
I amb l'excusa d'aquestes lleis, el proppassat mes de gener d'enguany es va produir la covarda retirada del monument al requeté jacent ubicat davant de la Cripta-Mausoleu del Terç de Montserrat, la qual cosa aprofundia més l'esperit disgregador modern.
Els carlins ja vam fer un acte de desgreuge i protesta dues setmanes després dels fets. I aquest dissabte 30 d'abril hi tornarem, en un acte molt més senzill i familiar, però amb el mateix esperit d’honrar la Mare de Déu amb motiu de la seva festa, de desagreujar als màrtirs del Terç de Montserrat, i de demanar a la Verge la gràcia de la conversió per tal que els catalans, vivint vers Déu, tornem a gaudir de la concòrdia perpètua que només pot provenir del seu Fill.
«Rosa de caritat, foc que sense consumir escalfa, traieu de Catalunya l’esperit de discòrdia, i ajunteu tots els seus fills amb cor de germans». (Torras i Bages, Visita espiritual a Montserrat)
* * *
Traducción al castellano:
En la festividad de la Virgen de Montserrat de este año, se conmemora el 75º aniversario de su entronización en la actual sede
de plata, que fue sufragada por suscripción popular.
En
efecto, tal día como hoy, 27 de abril, pero de 1947, miles de catalanes
se reunieron en la explanada de la Abadía para asistir a la Santa Misa
celebrada por el arzobispo de Tarragona, D. Manuel Arce, en presencia del resto de obispos del Principado. Después del Ite Missa est, se rezó la «Visita Espiritual a la Virgen de Montserrat», escrita
por Torras y Bages. Acto seguido, en procesión, la imagen fue
trasladada a su nuevo trono, donde continúa en la actualidad recibiendo
la veneración de peregrinos y fieles.
Como consecuencia de estas fiestas de la entronización de 1947 —cuando aún estaba muy vivo el recuerdo de la Cruzada del 36 en las mentes y corazones de los catalanes—, la
Virgen concedió la gracia de convertir su entronización en un acto de reconciliación nacional
entre personas de ambos bandos enfrentados.
Así es, la reconciliación, que solo puede venir de la unión en la Verdad y el Bien, en Cristo Rey
—quien todo lo creó y para quien todo fue creado—, se hizo patente con
motivo de la devoción popular y fervorosa a la Virgen María. A pesar de las
penurias de la posguerra, los catalanes regalaron a la Virgen un nuevo
trono de plata y la Virgen correspondió con la reconciliación de la sociedad.
Por eso, no es de extrañar que la sociedad del siglo XXI,
cuando se aleja de Dios —la fuente de la caridad—, se aleja también de
aquel espíritu de reconciliación, y deriva en el actual espíritu de
confrontación constante, de reapertura de heridas ya cicatrizadas,
convirtiendo la convivencia en un enigma, en una «madeja inextricable»
como dijo Pío XII. Es la consecuencia de haber dado la espalda a Dios y
de haber caído socialmente en la apostasía y la impiedad. Y es que la
división es simplemente un producto de la difusión del error.
Una
de las manifestaciones de ello son las leyes de la mal llamada Memoria
Histórica, que no es ni memoria ni histórica sino un invento
totalitario impuesto por el progresismo apóstata, lo cual lleva inexorablemente a la disgregación y confrontación.
Y con la excusa de estas leyes, el pasado mas de enero se produjo la cobarde retirada del monumento al requeté yacente ubicado ante la Cripta-Mausoleo del Tercio de Montserrat, lo cual profundizaba más el espíritu disgregador moderno.
Los
carlistas ya hicimos un acto de desagravio y protesta dos semanas
después de los hechos. Y este sábado 30 de abril volveremos, en un acto
mucho más sencillo y familiar, pero con el mismo espíritu de honrar a la
Virgen María con motivo de su fiesta, de desagraviar a los mártires del
Tercio de Montserrat, y de pedir a la Virgen la gracia de la conversión
para que los catalanes, volviendo hacia Dios, disfrutemos de la
concordia perpetua que solo puede provenir de su Hijo.
«Rosa
de caridad, fuego que sin consumir calienta, eliminad de Cataluña el
espíritu de discordia, y unid a todos sus hijos con corazón de hermanos».
(Torras y Bages, Visita espiritual a Montserrat)
