dimecres, 26 de juny del 2024

Els secessionistes catalans abandonen, de moment, la secessió

 

Artur Mas, expresidente de la Generalitat, en el programa 'FAQs' de TV3, en 2021, reconoce que mintió a los catalanes cuando prometió en 2014 la secesión de Cataluña en 18 meses.



 

(En castellano, a continuación)
 

Els secessionistes catalans abandonen, de moment, la secessió


El model de finançament autonòmic —no la secessió, ni tan sols el referèndum— és la principal exigència d'ERC per a investir al socialista Salvador Illa com a president català


 

El 2014, el llavors president de la (mal anomenada) Generalitat, Artur Mas, va prometre la secessió de Catalunya en 18 mesos.

Les seves organitzacions pantalla, com Ara és l’hora, van prometre que al futur Estat català menjaríem «gelat per a postres cada dia», «que plouria només els dies de col·le»... I Carme Forcadell, llavors número 2 de Junts del Sí, va prometre que després de la secessió «les dones podrien fer de dones i les àvies no haurien de fer de cangurs».

El que va venir després, ja ho sabem: en comptes de gelat, va venir en Quim Torra. En comptes d'àvies, vam tenir a Carles Puigdemont a Waterloo. Fins i tot Artur Mas va haver d'admetre, a TV3, el 2021, que la seva promesa dels 18 mesos per a la secessió havia estat una mentida des del principi.

Les «eleccions» (per dir-ho així) del 2024 han liquidat aquesta estupidesa col·lectiva. Ara, els Junqueras i Puigdemons no parlen d'independència, ni tan sols de referèndum, sinó de... «finançament autonòmic!» Com en Jordi Pujol els anys 90.

En efecte, el que avui es negocia per a la investidura del socialista-maçó (valgui la redundància) Salvador Illa, el de les màscaretes del Covid, com a president de la Generalitat és el model de finançament. Aquesta és la principal exigència d'ERC per a investir al candidat socialista.

Puigdemont també exigeix el mateix, però per a aprovar els pressupostos generals de l'Estat de Pedro Sánchez, no per a la investidura d’Illa a la Generalitat.

Sigui com sigui, el marc és el mateix: els secessionistes abandonen, de moment, la seva reivindicació major, la secessió. I tornen a l'estratègia de Jordi Pujol el 1980, del peix al cove.

Lo Mestre Titas, Círcol Tradicionalista Ramon Parés i Vilasau (Barcelona)




***
 

Campaña de «Ara és l'hora» en 2014: En una Cataluña independiente, comeremos helados de postre cada día.


 

 

En castellano:
 

Los secesionistas catalanes abandonan, de momento, la secesión


El modelo de financiación autonómico —no la secesión, ni siquiera el referéndum— es la principal exigencia de ERC para investir al socialista Salvador Illa como presidente catalán



En 2014, el entonces presidente de la (mal llamada) Generalidad, Artur Mas, prometió la secesión de Cataluña en 18 meses.

Sus organizaciones pantalla, como Ara es l’hora, prometieron que en el futuro Estado catalán comeríamos «helado de postre cada día», «que llovería sólo los días de cole»... Y Carme Forcadell, entonces número 2 de Junts del Sí, prometió que tras la secesión «las mujeres podrán hacer de mujeres y las abuelas no tendrían que hacer de canguros».

Lo que vino después, ya lo sabemos: en vez de helado, vino Quim Torra. En vez de abuelas, tuvimos a Carlos Puigdemont en Waterloo. Incluso Artur Mas tuvo que admitir, en TV3, en 2021, que su promesa de los 18 meses para la secesión había sido una mentira desde el principio.

Las «elecciones» (es un decir) de 2024 han finiquitado esta estupidez colectiva. Ahora, los Junqueras y Puigdemones no hablan de independencia, ni siquiera de referéndum, sino de... «¡financiación autonómica!» Como Jordi Pujol en los años 90.

En efecto, lo que hoy se negocia para la investidura del socialista-masón (valga la redundancia) Salvador Illa, el de las mascarillas, como presidente de la Generalidad es el modelo de financiación. Ésa es la principal exigencia de ERC para investir al candidato socialista.

Puigdemont también exige lo mismo, pero para aprobar los presupuestos generales del Estado de Pedro Sánchez, no para la investidura de Illa en la Generalidad.

Sea como fuere, el marco es el mismo: los secesionistas abandonan, de momento, su reivindicación mayor, la secesión. Y vuelven a la estrategia de Jordi Pujol en 1980 del peix al cove.

Lo Mestre Titas, Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.