dimarts, 14 de setembre del 2021

Una Diada a pals i retrets


 Junqueras va ser rebut pels manifestants secessionistes amb crits de «traïdor», «fatxa», «botifler»...


(Traducción al castellano, al final)


Dues són les característiques de la Diada nacionalista d’enguany: la violenta divisió entre els mateixos secessionistes i la baixa participació de manifestants.

En efecte, aquest 2021, per primer cop a una Diada s’han cremat imatges del President de la Generalitat, Pere Aragonés, juntament amb la ja habitual crema d’imatges del Cap de l’Estat espanyol. La crema ha tingut lloc a la manifestació organitzada per la CUP (extrema esquerra secessionista), els diputats de la qual van investir en el seu moment al President que ara cremen en imatge, i a més a més el mantenen en el poder actualment.

 

Aquest 2021, per primer cop a una Diada s’han cremat imatges del President de la Generalitat.

El líder d’ERC, Oriol Junqueras —que va estar empresonat dos anys per sedició contra Espanya—, va ser rebut pels manifestants secessionistes amb crits i pancartes de «traïdor», «fatxa», «botifler», «fora Junqueras!», «pagueta i cadireta», «ens heu venut», etc., tant a l’ofrena floral al monument a Casanovas del dia 11 al matí com a l’homenatge al Fossar de les Moreres de la nit anterior.

I la violència va pujar de to quan una parada de la secessionista Aliança Catalana situada al Fossar de les Moreres va ser destruïda i els seus simpatitzants agredits violentament per altres secessionistes però d’extrema esquerra. Igualment, diversos membres de les «ultradretanes» i secessionistes Renaixença i del MIC (un d’ells de raça negra) van ser apallissats per «antifas» antiracistes blancs d’ «extrema esquerra».


Violència entre secessionistes.

I és que l’odi que els secessionistes senten per Espanya només el supera l’odi que els secessionistes es tenen entre ells. Aquest odi i divisió és conseqüència de l’abandonament de la recerca i defensa del bé comú, propi de la societat tradicional, per a passar a cercar cadascun fins particulars diferents, propi de les societats liberals i revolucionàries. Amb això, es cau en l’anarquia i en la contradicció de, per exemple, cremar fotografies d’un President que hom ha votat i està mantenint en el poder. O que «antiracistes» blancs secessionistes apallissin a un negre també secessionista perquè el consideren d’ «extrema dreta».

D’altra banda, la participació a les manifestacions de la Diada es va enfonsar enguany al no superar la xifra de cent mil manifestants, tot i que la Guàrdia Urbana d'Ada Colau intenti salvar els mobles en xifrar la participació en 108.000 persones, i els organitzadors secessionistes engreixin encara més la xifra, fins als 400.000. Sigui com sigui la xifra real, la punxada és evident: la Guàrdia Urbana va comptabilitzar 600.000 assistents en la Diada del 2019, l’última celebrada.

Aquestes dues característiques vistes —la violenta divisió entre els propis secessionistes i la baixa participació de manifestants— tenen un mateix origen: la frustració dels secessionistes per l’incompliment de les promeses dels líders del Procés.

Tal frustració es pot sintetitzar en la mirada d’un manifestant que aquest 11-S, davant el monument a Rafael Casanovas, duia una samarreta vella i descolorida amb l’eslògan «A punt, via lliure cap a la independència» propi de la Diada de l’any 2015. Sis anys després, la mirada d’aquesta ànima càndida i groga, amb samarreta descolorida del 2015, resumeix la frustració de no poder menjar gelat cada dia per a postres, com li van prometre els líders secessionistes en el seu moment.


Josep de Losports. Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)

   

Manifestante en 2021 con una camiseta de la Diada del 2015: «A punt! Via lliure per la independència».

 

* * *
 

 Traducción al castellano:

 
Una Diada a palos y reproches
 

Dos son las características de la Diada nacionalista en Cataluña de este año 2021: la violenta división entre los propios secesionistas y la baja participación de manifestantes. 

En efecto, este año, por primera vez en una Diada se han quemado imágenes del Presidente de la Generalidad, Pere Aragonés, junto a la ya habitual quema de imágenes del Jefe del Estado español. La quema ha tenido lugar en la manifestación organizada por la CUP (partido de extrema izquierda secesionista), cuyos diputados en el mal llamado Parlament invistieron en su día al Presidente cuya imagen ahora queman, y lo mantienen en el poder actualmente. 

El líder de ERC, Oriol Junqueras —que estuvo dos años en prisión por sedición contra España—, fue recibido por los manifestantes secesionistas con gritos y pancartas de «traidor», «facha», «botifler», «¡fuera Junqueras!», «paguita y sillita», «nos habéis vendido», etc., tanto en la ofrenda floral en el monumento a Casanovas del día 11 por la mañana como en el homenaje en el Fossar de les Moreres de la víspera.

Violencia entre ellos mismos: El odio que los secesionistas sienten por España solamente es superado por el odio que los secesionistas se tienen entre ellos.
 

Y la violencia subió de grado cuando una parada de la derechoide y secesionista Aliança Catalana situada en el Fossar de les Moreres fue destruida y sus simpatizantes agredidos violentamente por otros secesionistas, pero de extrema izquierda. Igualmente, varios miembros de las «ultraderechistas» y secesionistas Renaixença y del MIC (uno de ellos de raza negra) fueron apaleados por «antifas» antiracistas blancos de «extrema izquierda».

Y es que el odio que los secesionistas sienten por España solamente es superado por el odio que los secesionistas se tienen entre ellos. Este odio y división es consecuencia del abandono de la búsqueda y defensa del bien común, propio de la sociedad tradicional, para pasar a buscar cada uno intereses particulares distintos, propio de las sociedades liberales y revolucionarias. Con ello, se cae en la anarquía y en la contradicción de, por ejemplo, quemar fotografías de un Presidente que uno mismo ha votado y está manteniendo en el poder. O también de que «antiracistas» blancos secesionistas apaleen a un hombre negro también secesionista porque lo consideran de «extrema derecha».

Por otro lado, la participación en las manifestaciones de la Diada se hundió este año al no superar la cifra de cien mil manifestantes, aunque la Guardia Urbana de Ada Colau intente salvar los muebles al cifrar la participación en 108.000 personas, y los organizadores secesionistas engorden aún más la cifra, hasta los 400.000. Sea cual sea la cifra real, el pinchazo es evidente: la Guardia Urbana contabilizó 600.000 asistentes en la Diada del 2019, la última que se celebró.

Estas dos características vistas —la violenta división entre los propios secesionistas y la baja participación de manifestantes— tienen un mismo origen: la frustración de los secesionistas tras el incumplimiento de las promesas por parte de los líderes del Procés.

Tal frustración se puede sintetizar en la mirada de un manifestante que este 11-S, ante el monumento a Rafael Casanovas, vestía una camiseta vieja y descolorida con el eslogan «A punt, via lliure cap a la independència» propio de la Diada del año 2015. Seis años después, la mirada de esta alma cándida y amarilla, con camiseta descolorida del 2015, resume la frustración de no poder comer helado cada día de postre, como le prometieron los líderes secesionistas en su día.

 

Josep de Losports. Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)


Promesas incumplidas: ¿dónde están los helados de postre cada día que prometieron?



 
Publicado en el periódico La Esperanza:
[ https://periodicolaesperanza.com/archivos/7696 ]




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.