dissabte, 9 de març del 2024

Els nou màrtirs de Montealegre: el combat dels carlistes catalans contra els dissortats destins de la Revolució

A l'agost de 1869, nou requetés van ser afusellats sense judici prop de la Cartoixa de Montealegre (Barcelona), pel govern liberal del General Prim, maçó.   

 

Amb motiu de la festa dels Màrtirs de la Tradició del present 2024, els carlins catalans portem a la «memòria històrica» aquests fets i peregrinem —tal com es va anunciar— al lloc on aquests nou màrtirs van vessar la seva sang per la causa de Déu, la Pàtria y lo Rey.

 

 





Context històric: «la dels tristos destins»

La Revolució de 1868 —també dita la Gloriosa— va destronar a Isabel, mal anomenada «segona», del tron que usurpava i la va enviar a l'exili parisenc, d'on ja no tornaria mai més a Espanya.

Es complia així el predit pel diputat carlí Antoni Aparisi, qui anys abans l'havia qualificada com «la reina de los tristes destinos», epítet que dècades després immortalitzaria l'escriptor Benito Pérez Galdós en un dels seus Episodis Nacionals, el dedicat a La de los tristes destinos…

Els militars liberals que van protagonitzar aquella Revolució pretenien aprofundir el camí de «progrés» —progrés cap a l'abisme, progrés cap a aquells mateixos «tristos i dissortats destins»— iniciat per, la també liberal, Isabel. Així, la Gloriosa de 1868 desembocaria, primer, en la molt trista i dissortada usurpació d'Amadeu de Savoia (1871-1873) i, finalment, en la no menys trista i dissortada Primera República Espanyola (1873-1874), per a acabar enfonsant a Espanya en la Restauració d'Alfons, mal anomenat el «dotze».

Però el poble espanyol, l'Espanya tradicional, es va proposar combatre contra aquell dissortat destí imposat pels militars liberals, mitjançant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que va tenir un conat en l'Alçament carlí de 1869.


L'Alçament carlí de 1869: contra els dissortats destins de la Revolució

Així, l'Alçament carlí de 1869 se situa en el context del ressorgiment i reorganització del carlisme després de l’ «abdicació» (rectius, dimissió) d'Isabel, i aspirava al reconeixement del Rey Carles VII per part de la nació. A aquest efecte, Antoni Aparisi va escriure el Manifest d’En Carles a tots els espanyols (1869), en forma de carta dirigida al seu germà N’Alfons, que oferia les propostes de govern carlistes i del qual es van editar milers d'exemplars.

En Carles es va traslladar al sud de França, esperant la feliç ocupació a Espanya de dues o tres fortaleses pels carlins, com a senyal per a donar llavors l'ordre d'aixecament general. Una d'aquelles fortaleses degué haver estat la de Figueres, al Principat de Catalunya, que fins i tot va rebre la visita d’En Carles l'11 de juliol de 1869.


Els màrtirs de Montealegre

Al mateix temps que En Carles visitava la fortalesa de Figueres, l'11 de juliol de 1869, milers de requetés catalans es preparaven per a complir l'ordre que el Rey tingués a bé donar.

Nou d'aquells requetés eren: Josep Soler, 49 anys, de Barcelona; Andreu Roca, 52 anys, de Sant Cugat del Vallés; Ramon Queralt, 18 anys, de Barcelona; Joaquim Sauri, 37 anys, de Barcelona; Josep Maria Freixas, 18 anys, de Riudecolls, Vicent Torras, 37 anys, de Sant Celoni; Joan Vila, 39 anys, de Tiana; Josep Anglada; i Hipòlit Castells, 18 anys, de Marsella, fill del general carlí Joan Castells i Rosell, heroi de les tres guerres carlines.

Al costat d'altres requetés, com Isidre Duñó, el Rana, de Santa Maria de Martorelles —qui va salvar la vida i així poder narrar els fets—, es van concentrar en el bosc que envolta la Cartoixa de Montealegre, esperant l'ordre del Rey. Els havia de liderar el general carlí Larramendi, que es trobava a prop d’allà.

Quan aquests requetés eren a la Font de les Monjes, entre la Conreria i la Cartoixa, van ser sorpresos pel tinent coronel Casalis, qui tenia ordre del Capità General de Catalunya, Eugenio Gaminde Lafont, de cercar i reprimir totes les partides carlines organitzades des del Maresme fins al Vallés. 

Casalis, ple d'odi contra tot lo carlí, va detenir els requetés, els va lligar i, sense judici ni pietat, els va afusellar.

La responsabilitat de Casalis en aquest assassinat seria també acceptada i compartida, temps després, pel president del Govern, el General Prim, maçó, durant una compareixença en el Parlament.

Casalis va ordenar a l'alcalde de Sant Fost de Campcentelles que s'ocupés de l'enterrament dels nou màrtirs que acabava d'afusellar. Els seus cossos van ser enterrats a una fossa comuna del cementiri d'aquesta localitat, en el nínxol número 60, on encara romanen actualment.

En el lloc on es va cometre el martiri, es va aixecar una creu en record dels nou màrtirs de Montealegre. A aquest lloc peregrinem els carlis del Circol Ramon Parés y Vilasau, de Barcelona, per a celebrar la festivitat dels Màrtirs de la Tradició del present any 2024.

Josep de Losports,
Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)




* * * * *





Los nueve mártires de Montealegre:

el combate de los carlistas catalanes contra los tristes destinos de la Revolución



En agosto de 1869, nueve requetés fueron fusilados sin juicio cerca de la Cartuja de Montealegre (Barcelona), por el gobierno liberal del general Prim, masón.

Con motivo de la fiesta de los Mártires de la Tradición del presente 2024, los carlistas catalanes traemos a la «memoria histórica» estos hechos y peregrinamos —tal como se anunció— al lugar donde estos nueve mártires derramaron su sangre por la causa de Dios, la Patria y el Rey.







Contexto histórico: «la de los tristes destinos»

La Revolución de 1868 —también llamada la Gloriosa— destronó a Isabel, mal llamada «segunda», del trono que usurpaba y la envió al exilio parisino, de donde ya no volvería nunca más a España.

Se cumplía así lo predicho por el diputado carlista Antoni Aparisi, quien años antes la había calificado como «la reina de los tristes destinos», epíteto que décadas después inmortalizaría el escritor Benito Pérez Galdós en uno de sus Episodios Nacionales, el dedicado a La de los tristes destinos…

Los militares liberales que protagonizaron aquella Revolución pretendían profundizar el camino de «progreso» —progreso hacia el abismo, progreso hacia aquellos mismos «tristes destinos»— iniciado por, la también liberal, Isabel. Así, la Gloriosa de 1868 desembocaría, primero, en la muy triste usurpación de Amadeo de Saboya (1871-1873) y, finalmente, en la no menos triste Primera República Española (1873-1874), para acabar hundiendo a España en la Restauración de Alfonso, mal llamado el «doce».

Pero el pueblo español, la España tradicional, se propuso combatir contra aquel triste destino impuesto por los militares liberales, mediante la Tercera Guerra Carlista (1872-1876), que tuvo un conato en el Alzamiento carlista de 1869.


El Alzamiento carlista de 1869: contra los tristes destinos de la Revolución

Así, el Alzamiento carlista de 1869 se sitúa en el contexto del resurgimiento y reorganización del carlismo tras la «abdicación» (rectius, dimisión) de Isabel, y aspiraba al reconocimiento del Rey Carlos VII por parte de la nación. A tal efecto, Antoni Aparisi escribió el Manifiesto de Don Carlos a todos los españoles (1869), en forma de carta dirigida a su hermano Don Alfonso, que ofrecía las propuestas de gobierno carlistas y del cual se editaron miles de ejemplares.

Don Carlos se trasladó al sur de Francia, aguardando la feliz ocupación en España de dos o tres fortalezas por los carlistas, como señal para dar entonces la orden de levantamiento general. Una de aquellas fortalezas debió haber sido la de Figueras, en el Principado de Cataluña, que incluso recibió la visita de Don Carlos el 11 de julio de 1869.


Los mártires de Montealegre

Al mismo tiempo que Don Carlos visitaba la fortaleza de Figueras, el 11 de julio de 1869, miles de requetés catalanes se preparaban para cumplir la orden que el Rey tuviera a bien dar.

Nueve de aquellos requetés eran: Josep Soler, 49 años, de Barcelona; Andreu Roca, 52 años, de Sant Cugat del Vallés; Ramon Queralt, 18 años, de Barcelona; Joaquín Sauri, 37 años, de Barcelona; Josep Maria Freixas, 18 años, de Riudecolls, Vicente Torras, 37 años, de Sant Celoni; Joan Vila, 39 años, de Tiana; Josep Anglada; e Hipólito Castells, 18 años, de Marsella, hijo del general carlista Joan Castells y Rosell, héroe de las tres guerras carlistas.

Junto a otros requetés, como Isidro Duñó, el Rana, de Santa María de Martorelles —quien salvó la vida y así poder narrar los hechos—, se concentraron en el bosque que rodea la Cartuja de Montealegre, aguardando la orden del Rey. Les debía liderar el general carlista Larramendi, que se encontraba cerca del lugar.

Cuando los requetés estaban en la Font de les Monjes, entre la Conrería y la Cartuja, fueron sorprendidos por el teniente coronel Casalis, quien tenía orden del Capitán General de Cataluña, Eugenio Gaminde Lafont, de buscar y reprimir todas las partidas carlistas organizadas desde el Maresme hasta el Vallés. 

Casalis, lleno de odio contra todo lo carlista, detuvo a los requetés, les ató y, sin juicio ni piedad, les fusiló.

La responsabilidad de Casalis en este asesinato sería también aceptada, tiempo después, por el presidente del Gobierno, General Prim, masón, durante una comparecencia en el Parlamento.

Casalis ordenó al alcalde de Sant Fost de Campcentelles que se ocupara del entierro de los nueve mártires que acababa de fusilar. Sus cuerpos fueron enterrados en una fosa común del cementerio de esta localidad, en el nicho número 60, donde permanecen actualmente.

En el lugar donde se cometió el martirio, se levantó una cruz en recuerdo de los nueve mártires de Montealegre. A ese lugar peregrinamos los carlistas del Circulo Ramón Parés de Barcelona para celebrar la festividad de los Mártires de la Tradición del presente año 2024.

Josep de Losports,
Círculo Tradicionalista Ramón Parés y Vilasau (Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.