dimecres, 13 de març del 2024

El «quart espai» secessionista: nou episodi del vodevil del procés català

Encara n´hi ha més espai a l'estable nacionalista
 

 

El «quart espai» secessionista: nou episodi del vodevil del procés català


Els nous partits que formen aquest «quart espai» tenen dues coses en comú: el secessionisme unilateral, per la qual cosa critiquen als partits processistes, com Junts i ERC; I la defensa dels (des)valors moderns i antitradicionals, aquells que arran la Revolució Francesa van trencar l’ordre social natural i cristià, ordre que era el terreny fèrtil que va permetre el naixement de Catalunya i el seu desenvolupament.




El vodevil post-processionista a Catalunya sembla que tornarà a agafar embranzida amb motiu de les properes eleccions autonòmiques previstes per l’any vinent, 2025, tot i que podrien anticipar-se a enguany.

Una de les situacions més hilarants d’aquest vodevil, és la reproducció per geminació de noves candidatures amb opcions d’entrar al mal denominat Parlament.

Totes elles tenen en comú el fet de ser classificades com a «quart espai secessionista»: volen conquerir un nou espai més enllà de Junts, ERC i les CUPs… més enllà d’aquesta darrera frontera de la galàxia indepe. Perquè titllen a Junts i a ERC d’immobilistes i botiflers, i a les CUP de xarnegos.

En aquest nou i «quart espai» hi trobem:


El nou partit Alhora (o aloha!), de Ponsatí & Graupera

Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts (amb qui ja no s’ajunta) i antiga col·laboradora de Puigdemont, ara hi renega d’ell perquè considera —i amb tota la raó!— que el secessionisme va mentir a les seves pròpies bases amb falses promeses durant el procés. Però, en comptes de reflexionar sobre això, decideix tornar a l’agenda secessionista «dura»… per tal de seguir mentint a les pròpies bases amb més falses promeses…

Ponsatí sí que s’ajunta amb en Jordi Graupera, ex de Primàries. Tots dos junts han encetat un nou partit polític anomenat Alhora (que alguns ja han rebatejat com Aloha!), que es presentarà en societat el proper 23 d’abril al Teatre Borràs (un bon lloc on fer-hi comèdia), i amb entrades al preu de 12€, perquè els comediants han de viure d’alguna cosa.

Surten molt a TV-3, la qual cosa els augura almenys un escó, tot fent el salt del Borràs a la Ciutadella, on continuar fent-hi comèdia i on es cobra molt més que els 12€ d’entrada. The show must go on!

 

Compra ja la teva entrada!  12€ per persona!  Al Teatre Borràs



La llista cívica dels llestos de l’ANC

El 2022, Dolors Feliu (presidenta de l’ANC) ja apostava per a presentar una llista cívica per a ocupar l'espai secessionista «malbaratat» per part d'ERC i Junts, a qui criticava d’immobilistes… Tot i això, la Feliu no es va moure gaire llavors per a fer moure els immobilistes. Però ara sembla que l’ANC ja es mou, i ja impulsa de debò la seva llista cívica, configurada com a agrupació d’electors, per tal de convertir les properes autonòmiques en un nou «plebiscit» que permeti moure les bases indepes de l’abstencionisme, i activar la Declaració Unilateral d’Independència. Tota una moguda!


L’Aliança (Anti)Catalana, de Sílvia Orriols

Orriols va adquirir protagonisme després de les darreres eleccions municipals del 2023, quan es va fer amb la batllia de Ripoll. Abans, va militar a Estat Català (número 7 a les europees de 2004), va liderar concentracions secessionistes després de l’1-O, i es va presentar el 2019 a les municipals amb el Front Nacional de Catalunya, partit que va abandonar l’any següent per considerar-lo massa «moderat» i va fundar Aliança Catalana.

Orriols i el seu nou partit són catalogats com d’«extrema dreta», «xenòfobs», etc.,  pel seu fort discurs antiimmigració que els caracteritza. Per això, les CUP no els poden veure ni en pintura.

Però, per tal d’enfrontar-se a la immigració islamista, Orriols i els seus defensen el feminisme postmodern, la ideologia de gènere i les polítiques LGTBI+. Així, van penjar la bandera gai al balcó de l’Ajuntament de Ripoll, es van sumar als actes del Dia de l’Orgull [sic], etc… S’haurien de rebatejar com a Aliança Woke, perquè si Guifré el Pilós, Jaume I o l’Abat Oliva aixequessin el cap, li donarien a l’Orriols una forta barretinada o un cop de bàcul, amb tot el carinyo del món.

Contra l’islamisme que envaeix la nostra terra, s’ha de respondre amb els nostres principis tradicionals, i no pas amb els valors postmoderns i anglosaxons (estrangers) com fan Orriols i l’Aliança (Anti)Catalana. Ja tenia raó Torres i Bages quan va dir que «Catalunya, serà cristiana o no serà».

Bandera LTBGI+ a l'Ajuntament de Ripoll, de la Sílvia Orriols
 



Front Nacional de Catalunya

L’antic partit d’Orriols es presenta a les europees del mes de juny, a veure si cau alguna cosa. I tenen tots els números per a presentar-s’hi també a les autonòmiques, quan es convoquin. El seu motor ideològic principal és l’«independentisme unilateralista» —al qual hi contraposen el processisme botifler de Junts i ERC— i el nacionalisme identitari, d’arrel liberal.


Mourad El Boudouhi Amar: la senyera i la bandera marroquina, agermanades.

Els partits citats fins ara tenen dues coses en comú: en primer lloc, el secessionisme unilateral, per la qual cosa critiquen als partits processistes, com Junts i ERC. I, en segon lloc, la defensa dels (des)valors moderns i antitradicionals: aquells que arran la Revolució Francesa van trencar l’ordre social natural i cristià, ordre que era el terreny fèrtil que va permetre el naixement de Catalunya i el seu desenvolupament.

Per tant, les diferències entre els partits del «quart espai» només són de grau, ja que tots comparteixen els mateixos principis podrits, liberals i moderns, que han arrancat de les seves arrels a la Catalunya que diuen defensar. Encara més: el seu secessionisme és conseqüència, precisament, d’aquells principis podrits i compartits.

Principis podrits que, tot i portar més de dos-cents anys a casa nostra, es van propagar fent metàstasi gràcies al Règim de 1978.

Així, recordem que als anys 90 del segle XX, en Jordi Pujol va obrir una oficina de la (mal anomenada) Generalitat a Casablanca, Marroc, dirigida per Àngel Colom i Colom, àlies «sis ales», per tal de fomentar la immigració marroquina a Catalunya en detriment de la sud-americana, perquè parla espanyol. És a dir, per profunda hispanofòbia. Pujol pensava que els marroquins nouvinguts aprendrien català, es farien socis del Barça i es calarien la barretina: i que amb això ja serien catalans.

Ara, a començaments de març del 2024, Mourad El Boudouhi Amar —advocat marroquí resident a Lleida, president de l’Associació Watani i líder del partit musulmà Aixeca’t per Lleida— va publicar un cartell amb la bandera del Marroc i la senyera catalana juntes, la data de les properes eleccions autonòmiques, i el lema «Mai deixaré de lluitar per tu».

Els mateixos que estan destruint Catalunya, es presenten com els seus salvadors.


Lo Mestre Titas
Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)

Se acercan las elecciones en el Sultanato de Cataluñistán




* * * * *




El «cuarto espacio» secesionista: nuevo episodio del vodevil del proceso catalán


Los nuevos partidos que forman este «cuarto espacio» tienen dos cosas en común: el secesionismo unilateral, por lo cual critican a los partidos del «proceso», como Junts y ERC; Y la defensa de los (des)valores modernos y antitradicionales: aquellos que desde la Revolución Francesa rompieron la orden social natural y cristiano, orden que fue el terreno fértil que permitió el nacimiento de Cataluña y su desarrollo.




El vodevil post-processionista en Cataluña parece que volverá a tomar impulso con motivo de las próximas elecciones autonómicas previstas para el año que viene, 2025, aunque podrían anticiparse al presente año.

Una de las situaciones más hilarantes de este vodevil, es la reproducción por geminación de nuevas candidaturas con opciones de entrar al mal denominado Parlamento.

Todas estas nuevas candidaturas han sido clasificadas por la prensa como «cuarto espacio secesionista»: buscan conquistar un nuevo espacio más allá de Junts, ERC y las CUPs… más allá de esta última frontera de la galaxia indepe. Porque consideran a Junts y a ERC como inmovilistas y botiflers, y a las CUP de xarnegos.

En este nuevo y «cuarto espacio» encontramos:


El nuevo partido Alhora (o aloha!), de Ponsatí & Graupera

Clara Ponsatí, eurodiputada de Junts (con quienes ya no se junta) y antigua colaboradora de Puigdemont, ahora reniega de él porque considera —¡y con toda la razón!— que el secesionismo mintió a sus propias bases con falsas promesas durante el proceso. Pero, en vez de reflexionar sobre esto, Ponsatí decide volver a la agenda secesionista «dura»… para seguir mintiendo a las propias bases con más falsas promesas…

Ponsatí sí que se junta con Jordi Graupera, ex de Primarias. Ambos juntos han fundado un nuevo partido político denominado Alhora (que algunos ya han rebautizado como Aloha!), y que se presentará en sociedad el próximo 23 de abril en el Teatro Borrás (un buen lugar donde hacer comedia  y con entradas al precio de 12€, porque los comediantes tienen que vivir de algo.

Salen mucho en TV-3, lo cual les augura al menos un escaño, saltando así del Borràs a la Ciutadella, donde continuar haciendo comedia y donde se cobra mucho más que los 12€ de entrada. The show must go on!


La lista cívica de los listos del ANC

El 2022, Dolors Feliu (presidenta de la «Asamblea Nacional Catalana») ya apostaba por presentar una lista cívica a la elecciones autonómicas, con el fin de ocupar el espacio secesionista «desperdiciado» por ERC y Junts, a quienes criticaba de inmovilistas… Aun así, la Feliu no se movió mucho entonces para mover a los inmovilistas. Pero ahora parece que la ANC ya se mueve algo, y ya impulsa de verdad su lista cívica, configurada como agrupación de electores, para convertir las próximas autonómicas en un nuevo «plebiscito» que permita mover las bases indepes del abstencionismo, y activar la Declaración Unilateral de Independencia. ¡Toda una movida!


La Alianza (Anti)Catalana, de Sílvia Orriols

Orriols adquirió protagonismo después de las últimas elecciones municipales del 2023, cuando se hizo con la alcaldía de Ripoll. Antes, militó en Estat Català (número 7 en las europeas de 2004), lideró concentraciones secesionistas después del 1-O, y se presentó el 2019 a las municipales con el Font Nacional de Catalunya, partido que abandonó el año siguiente por considerarlo demasiado «moderado» y fundó Alianza Catalana.

Orriols y su nuevo partido son catalogados como de «extrema derecha», «xenófobos», etc., por su fuerte discurso antiinmigración que los caracteriza. Por eso, las CUP no los pueden ver ni en pintura.

Pero, para enfrentarse a la inmigración islamista, Orriols y los suyos defienden el feminismo postmoderno, la ideología de género y las políticas LGTBI+. Así, por ejemplo, colgaron la bandera gay en el balcón del Ayuntamiento de Ripoll, se sumaron a los actos del Día del Orgullo [sic], etc… Se tendrían que rebautizar como Alianza Woke, porque si Guifré el Pilós, Jaime I o el Abad Oliva levantaran la cabeza, correrían a boinazos a la Orriols o le darían un golpe de báculo, con todo el cariño del mundo.

Contra el islamismo que invade nuestra tierra, se tiene que responder con nuestros principios tradicionales, y no con los valores postmodernos y anglosajones (extranjeros) como hacen Orriols y su Alianza (Anti)Catalana. Ya tenía razón Torras y Bages cuando dijo que «Cataluña, será cristiana o no será».


Front Nacional de Catalunya

El antiguo partido de Orriols se presenta a las europeas del mes de junio, a ver si cae algo. Y tiene todos los números para presentarse también a las autonómicas, cuando se convoquen. Su motor ideológico principal es el «independentismo unilateralista» —al cual contraponen el procesismo botifler de Junts y ERC— y el nacionalismo identitario, de raíz liberal.


Mourad El Boudouhi Amar: la bandera marroquí y la catalana, hermanadas.

Los partidos citados hasta ahora tienen dos cosas en común: en primer lugar, el secesionismo unilateral, por lo cual critican a los partidos procesistas, como Junts y ERC. Y, en segundo lugar, la defensa de los (des)valores modernos y antitradicionales: aquellos que desde la Revolución Francesa rompieron la orden social natural y cristiano, orden que fue el terreno fértil que permitió el nacimiento de Cataluña y su desarrollo.

Por lo tanto, las diferencias entre los partidos del «cuarto espacio» sólo son de grado, pues todos comparten los mismos principios podridos, liberales y modernos, que han arrancado de sus raíces a la Cataluña que dicen defender. Es más: su secesionismo es consecuencia, precisamente, de aquellos principios podridos y compartidos.

Principios podridos que, a pesar de llevar más de doscientos años en casa nuestra, se propagaron haciendo metástasis gracias al Régimen de 1978.

Así, recordemos que en los años 90 del siglo XX, Jordi Pujol abrió una oficina de la (mal llamada) Generalidad en Casablanca, Marruecos, dirigida por Ángel Colom i Colom, el «seis alas», para fomentar la inmigración marroquí en Cataluña en detrimento de la sudamericana, porque habla español. Es decir, por profunda hispanofobia. Pujol pensaba que los marroquíes recién llegados aprenderían catalán, se harían socios del Barça y se calarían la barretina: y que con esto ya serían catalanes.

Ahora, a principios de marzo de 2024, Mourad El Boudouhi Amar —abogado marroquí residente en Lérida, presidente de la Asociación Watani y líder del partido musulmán Levántate por Lleida— publicó un cartel con las banderas de Marruecos y Cataluña juntas, la fecha de las próximas elecciones autonómicas, y el lema «Nunca dejaré de luchar por ti».

Los mismos que están destruyendo Cataluña, se presentan como sus salvadores.


Lo Mestre Titas
Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.