Diari inèdit d'Agustí Prió i Carme, combatent carlí de les tres guerres del s.XIX al Pirineu de Lleida

«El reducto» que es tal com l'Agustí Prio anomenava el polvorí on emmagatzemaven l'armament. És de principis del segle 20, gairebé 80 anys després de la primera guerra carlina. (Foto: arxiu de l'autor).

 

 

Diari inèdit d'Agustí Prió i Carme, combatent carlí de les tres guerres del s.XIX al Pirineu de Lleida

Avui, un descendent seu recupera el Diari d'entre els baguls familiars i el comenta en exclusiva, sent aquest el primer article d'una sèrie dedicada a mostrar la vida quotidiana durant les guerres carlines

Sovint entenem la història com una successió de fets relatada per erudits historiadors, que ens narren amb gran professionalitat el que va succeir en el passat i com hem arribat on ara estem a través de les vicissituds que els nostres avantpassats van viure. Tal és el cas, com tants uns altres, del carlisme, del qual tenim constància històrica gràcies a la labor dels nostres historiadors i de les fonts oficials que ens han transmès.

No obstant això, altres fonts més properes a la vida quotidiana de les persones que van viure moments tan difícils, com ho van ser les guerres carlistes, aporten un relat més pròxim a com es van viure els cruents moments d'una guerra civil que, en el seu moment, van ser les tres guerres carlines.

Tal és el cas del diari manuscrit que el protagonista d'aquesta història, Agustí Prió i Carme, va començar a escriure als tres anys del començament de la primera guerra carlina, en la qual va combatre en defensa de Don Carlos (Carles V).

Agustí va viure en la vila de Àger, propera al Pirineu, a la província de Lleida. Era el farmacèutic d'un hospital de combatents situat en la col·legiata de la població. Agustí va estudiar farmàcia en la Universitat de Cervera, on probablement coincidiria amb Jaume Balmes.

Els seus diaris manuscrits i inèdits comencen, al juny de 1837, amb aquestes paraules:

«Des del 13 de juliol de 1834 fins al dia 1 de juny de 1837, en què començo aquest diari, no hem tingut un minut de tranquil·litat per aquesta horrorosa guerra que encara afligeix a la desgraciada Espanya. Àger ha estat de les poblacions que més ha patit, de manera que avui dia les cases estan en estat de ruïna.

»Aquesta població va estar sota una guarnició cristina fins al 19 d'agost de 1835, dia en què, després de grans sofriments, van deixar la població després del setge d'un exèrcit navarrès que, de nit, va derrocar les muralles. Precisament aquesta nit, la meva dona estava de part i, amb tal sobresalt, va parir la criatura morta. En la seva retirada, els cristinos van segrestar el meu pare, però els realistes [carlins] el van poder finalment rescatar en la seva fugida.

»El 13 de gener de 1837 vaig ser fet pres per una columna (cristinos) procedent d'Aragó i portat pres al castell de Montsó on vaig estar pres un mes i mig, arribant a casa l'1 de març de 1837».

És potser ara el moment de, amb l'ajuda dels historiadors, situar el relat d'Agustí en el seu context.

La Pertussa, Àger, a l'actualitat. (Foto: Turisme de Lleida)

1834 va ser un any dramàtic per a Espanya. Madrid, en un context plagat de conspiracions i societats secretes, va ser víctima d'una epidèmia mortal de còlera, les causes de la qual no han estat mai aclarides prou. Tot infectat moria a les poques hores. Madrid va ser ràpidament presa de rumors que un poder malèfic estava enverinant les aigües, rumors que ràpidament van apuntar, probablement com a falsa bandera, a la comunitat de frares de la Mercè i que van ser inici d'un furibund anticlericalisme i matances, esclatant la primera guerra carlina.

Carles Maria Isidre de Borbó, En Carles, germà del rei Ferran VII, va ser el banderer de la causa carlina. En no acceptar la successió de la corona desp´res de la mort de Ferran, En Carles es va exiliar a la Gran Bretanya.

Agustí Prió es refereix com a «Columnes Cristinas» a les tropes que ocupen la vila d'Àger i contra les quals ell combat. Maria Cristina de Borbó Dues Sicilies era la vídua de Ferran VII, en conflicte amb En Carles.

En Carles va aconseguir al juliol de 1834 entrar a Espanya, des de l'exili, per la frontera de Navarra i liderar la resistència. Aquest és sens dubte l'«exèrcit navarrès» al qual Agustí fa referència en el seu relat.

Les referències històriques d'aquest període situen a les muntanyes de Catalunya una revolució popular, protagonitzada per masses pageses i exèrcits poc formats, organitzats de manera precipitada i amb escàs entrenament militar, contra els exèrcits regulars de la monarquia liberal.

En la vila d’Àger, fronterera entre Aragó i Catalunya, i residència d'Agustí Prió, la resistència carlina es va organitzar professionalment des de la pròxima població de Talarn.

A Talarn, el Baró d’Eroles, qui havia cridat a la intervenció de la Santa Aliança (Imperis europeus cristians: Rússia, Prússia i Àustria) va organitzar les quadrilles de resistència carlina. El capitoste d'aquestes quadrilles era en Miquel Tristany, oncle de Rafel Tristany, poc conegut President de la Generalitat en 1874. També membre de la promoció de Talarn, el general Joan Castell, veí d’Àger, va liderar la resistència sota la bandera de la qual va lluitar Agustí Prió.

Agustí ens continua narran en el seu Diari com es va desenvolupar la guerra a Àger i com es vivien les notícies i rumors que arribaven de Madrid, en un relat que no és difícil comparar amb algunes situacions que es viuen avui a Europa i que són reflex d'aquesta eterna lluita del Bé contra el Mal en la qual Agustí es va posicionar inequívocament del costat del tradicionalisme.

Les cites d'aquest article poden trobar-se en el llibre Un farmacèutic d’Àger en la guerra dels carlins, escrit per Eduard Gonzalez Montardit EPD, lligat familiarment a Agustí com també qui escriu el present article.

(Continuarà…)

Francesc Sánchez i Parés
Círcol Tradicionalista Ramon Parés i Vilasau (Barcelona)


 

* * * * *

 

La col·legiata d'Àger, a l'actualitat. (Foto: Turisme de Lleida)

Diario inédito de Agustí Prió i Carme, combatiente carlista de las tres guerras del s.XIX en el Pirineo de Lérida

Hoy, un descendiente suyo recupera el Diario de entre los baúles familiares y lo comenta en exclusiva, siendo éste el primer artículo de una serie dedicada a mostrar la vida cotidiana durante las guerras carlistas

A menudo entendemos la historia como una sucesión de hechos relatada por eruditos historiadores, que nos narran con gran profesionalidad lo que sucedió en el pasado y cómo hemos llegado a donde ahora estamos a través de las vicisitudes que nuestros antepasados vivieron. Tal es el caso, como tantos otros, del carlismo, del cual tenemos constancia histórica gracias a la labor de nuestros historiadores y de las fuentes oficiales que nos han transmitido.

No obstante, otras fuentes más cercanas a la vida cotidiana de las personas que vivieron momentos tan difíciles, como lo fueron las guerras carlistas, aportan un relato más cercano a cómo se vivieron los cruentos momentos de una guerra civil que, en su día, fueron las tres guerras carlistas.

Tal es el caso del diario manuscrito que el protagonista de esta historia, Agustí Prió i Carme, empezó a escribir a los tres años del comienzo de la primera guerra carlista, en la cual combatió en defensa de Don Carlos (Carlos V).

Agustí vivió en la villa de Ager, cercana al Pirineo, en la provincia de Lérida. Era el farmacéutico de un hospital de combatientes situado en la colegiata de la población. Agustí estudió farmacia en la Universidad de Cervera, donde probablemente coincidiría con Jaime Balmes.

Sus diarios manuscritos e inéditos empiezan, en junio de 1837, con estas palabras:

«Desde el 13 de julio de 1834 hasta el día 1 de junio de 1837, en que empiezo este diario, no hemos tenido un minuto de tranquilidad por esta horrorosa guerra que todavía aflige a la desgraciada España. Ager ha sido de las poblaciones que más ha sufrido, de modo que a día de hoy las casas están en estado de ruina.

»Esta población estuvo bajo una guarnición cristina hasta el 19 de agosto de 1835, día en que, después de grandes sufrimientos, dejaron la población tras el asedio de un ejército navarro que, de noche, derribó las murallas. Precisamente esa noche, mi mujer estaba de parto y, con tal sobresalto, parió la criatura muerta. En su retirada, los cristinos secuestraron a mi padre, pero los realistas [carlistas] lo pudieron finalmente rescatar en su huida.

»El 13 de enero de 1837 fui hecho preso por una columna (cristinos) procedente de Aragón y llevado preso al castillo de Monzón donde estuve preso un mes y medio, llegando a casa el 1 de marzo de 1837»

 

Es quizá ahora el momento de, con la ayuda de los historiadores, situar el relato de Agustí en su contexto.

1834 fue un año dramático para España. Madrid, en un contexto plagado de conspiraciones y sociedades secretas, fue víctima de una epidemia mortal de cólera, cuyas causas no han sido nunca aclaradas suficientemente. Todo infectado moría en pocas horas. Madrid fue rápidamente presa de rumores de que un poder maléfico estaba envenenando las aguas, rumores que rápidamente apuntaron, probablemente como falsa bandera, a la comunidad de frailes de la Merced y que fueron inicio de un furibundo anticlericalismo y matanzas, estallando la primera guerra carlista.

Carlos Maria Isidro de Borbón, Don Carlos, hermano del rey Fernando VII fue el abanderado de la causa carlista. Tras no aceptar la sucesión de la corona después de la muerte de Fernando, Don Carlos se exilió en la Gran Bretaña.

Agustí Prió se refiere como «Columnas Cristinas» a las tropas que ocupan la villa de Àger y contra las cuales él combate. María Cristina de Borbón Dos Sicilias era la viuda de Fernando VII, en conflicto con Don Carlos.

Don Carlos consiguió en julio de 1834 entrar en España, desde el exilio, por la frontera de Navarra y liderar la resistencia. Éste es sin duda el «ejército Navarro» al que Agustí hace referencia en su relato.

Las referencias históricas de este periodo sitúan en las montañas de Cataluña una revolución popular, protagonizada por masas campesinas y ejércitos poco formados, organizados de manera apresurada y escasos de entrenamiento militar, contra los ejércitos regulares de la monarquía liberal.

En la villa de Ager, fronteriza entre Aragón y Cataluña, y residencia de Agustí Prió, la resistencia carlista se organizó profesionalmente desde la cercana población de Talarn.

En Talarn, el Barón de Eroles , quien había llamado a la intervención de la Santa Alianza (Imperios europeos cristianos: Rusia, Prusia y Austria) organizó las cuadrillas de resistencia carlista. El capitoste de estas cuadrillas era Miquel Tristany, tío de Rafael Tristany, poco conocido Presidente de la Generalidad en 1874. También miembro de la promoción de Talarn, el general Joan Castell, vecino de Ager, lideró la resistencia bajo cuya bandera luchó Agustí Prió.

Agustí nos sigue contando en su diario cómo se desarrolló el sitio de Ager y cómo se vivían las noticias y rumores que llegaban de Madrid, en un relato que no es difícil comparar con algunas situaciones que se viven hoy en Europa y que son reflejo de esta eterna lucha del Bien contra el Mal en la que Agustí se posicionó inequívocamente del lado del tradicionalismo.

Las citas de este articulo pueden encontrarse en el libro Un farmacèutic d’Àger en la guerra dels carlins, escrito por Eduard Gonzalez Montardit EPD, ligado familiarmente a Agustí y al que escribe el presente artículo.

(Continuará…)

Francesc Sánchez i Parés
Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)