Primeres impressions (I)

Església protestant «que s'alça com bèstia enmig de la ciutat» nord europea. Foto: Pere Pau.

 

Primeres impressions (I)

L’ambient fred i fosc d’aquesta terra es podria trobar tot ell condensat en l’arquitectura de les seves esglésies protestants, que s’alcen com bèsties enmig de la ciutat.

Dins les curtes notes que queden aplegades sota el nom de primeres impressions, recullo prosificades algunes observacions que davallen pel cobert del meu impermeable de turista; i em decideixo a publicar-les per a recordança meva i també perquè els viatges, a malgrat que siguin dins els límits de la nostra civilització, sempre tenen, per a mi, quelcom d’exòtic que mereix de ser contat.

Vuit d’agost.

El temporal és sever. Les ratxes de vent són fiblades que fan penetrar la humitat de l’entorn fins al moll de l’os. El temps malagradós ens obliga a fer les primeres inspeccions i els aprovisionaments essencials amb tot de feixuges consideracions. La marxa és dificultosa, el vent, a la contra, ens fueteja amb violència i, a voltes, ens veiem obligats a deturar-nos dins d’estretors o sota cobert per a descansar breument les forces abans d’acontinuar la marxa. Una glopada d’aire càlid és revitalitzant.

Sempre he sigut un home excessivament lligat a la prudència, per a bé i per mal, i, no obstant d’haver-me abrigallat amb diverses capes, penso en la insuficiència de les meves previsions; sembla que, a malgrat de l’agost, passarem fred.

La perspectiva d’una vida sencera en aquestes condicions, engolfada al capdamunt de l’Europa, és espantosa: viure sentenciat a l’hivern. Jo no fora capaç de viure-hi, mal que fos a canvi de totes llurs abundants riqueses; sense l’anhel i la prespectiva d’un pròxim retorn a casa, hom ja es podria morir.

La benedicció d’un raig de sol es fa pregar; les estones de clarianes es poden comptar en moments puix les nuvolades obscures no triguen a cobrir els estrets pedaços per on s’escola la claror. L’absència d’aquella claror que fa meravellosa la nostra terra —bastida dessota el cel mediterrani, profund i lluminós— engendra, amb la participació d’un clima fred i apagat, una tristor indefinida, però omnipresent, que sura melangiosament tot circumcidant cadascun dels encontorns de la vida escandinava.

Abocat a la barana d’un dels tants canals que esquerden la ciutat, s’obté la presepctiva del centre històric, despuntant l’obra dels colossals temples protestants. L’ambient d’aquesta terra es podria trobar tot ell condensat en l’arquitectura d’aquestes esglésies que s’alcen com bèsties enmig de la ciutat. Per corona no tenen cimbori, la protrusió de justa alçada enmig de la nau, encarregada solemne d’abocar la llum al bell mig del creuer; sinó que presenten una cuculla afilada que sols té vida exterior i que s’enfila gallarda, es diria en actitud de protesta, com resolta a aconseguir-se per si mateixa la llinda del cel.

La teulada de pissarra, de molt pendent, regalimant de pàtina, les parets de maó tosc, els colors morts, les tonalitats apagades; els temples, tristois i moixos, semblen confeccionats amb els coalls que hagués espargit la desfeta d’un núvol ferreny i tronador, de melodia borrascosa, de bramuls i estrèpit.

Pensant en el germen d’aquesta arquitectura nòrdica retrobo en mon pensament unes paraules d’Antoni Gaudí referides a la gènesi, a la representació d’una bèstia.

«Vegin un model per als monstres que hi haurà a l’infern. El secret per a obtenir l’expressió adequada consisteix en fer una persona en actitud i proporcions de bèstia, puix que el monstre és la persona quan oblida la dignitat que li és pròpia i s’atansa a la bestialitat.»

La tarda es consumeix ràpidament, la llum que suara brillejava darrere els núvols es va apagant, son ritme de fosfens es va atenuant i el vespre amenaça d’imposar-se i de caure’ns aviat al damunt. Els negocis abaixen la persiana, la gent es fa fonedissa i, progressivament, va desapareixent entre les ombres que, abans amagades, ara s’afanyen i guanyen posicions a passes de gegant; aquí vespreja aviat.

Pere Pau / Círcol Tradicionalista Ramon Parés y Vilasau (Barcelona)