Primeres impressions (i VII)
Jo, encotillat novament, ja de passeig per Barcelona, em pregunto si nosaltres haurem causat la mateixa impressió que ara em provoquen els turistes.
* * *
Dins les curtes notes que queden aplegades sota el nom de primeres impressions, recullo prosificades algunes observacions que davallen pel cobert del meu impermeable de turista; i em decideixo a publicar-les per a recordança meva i també perquè els viatges, a malgrat que siguin dins els límits de la nostra civilització, sempre tenen, per a mi, quelcom d’exòtic que mereix de ser contat.
* * *
Recordo haver llegit a en Patrick Leigh Fermor, que la diferència precisa entre el turista i el viatger es troba tota continguda en la impermeabilitat del primer; efectivament, el turista vesteix una capa pluvial i, com és que aquesta resisteix la percussió incessant de la pluja i la verberació del vent, també, el turista, impassible i impermeable, passa els seus dies, en un estat de perfecta conserva.
Així, transcorreguts alguns dies, ja cansat, després d’haver rondat amunt i avall i d’haver-s’ho passat bé, el viatger modern, encaixonat un parell d’hores en l’estretor de les files d’una atapeïda llauna voladora, es troba de tornada a la seva vida convencional, allí on l’hagués deixada.
La nostra maleta no pesa gaire, jo també torno tal com vaig marxar, o en tot cas, amb les butxaques esbucades, que l’economia catalana no és feta per a resistir la ferocitat dels preus de la vida escandinava, dispendiosa i tan luxosa. Jo també he fet de turista, essencialment, tot i que confio d’haver-ne sigut un de discret, respectuós i educat, a més de sensible i considerat amb tanta quanta bellesa i bondat he trobat d’admirar.
Sentir-se volgudament estranger per una estona és una comoditat —s’ha de reconèixer—; hom esdevé un personatge anònim endemig d’una societat desconeguda, i d’aquí que tan sols ens cal de fer un petit esforç per acomodar-nos-hi mínimament i passar l’estona. Entre uns desconeguts que no es tornaran a reveure mai de més, tot s’hi val: la comunicació és justa i pràctica, un formalisme fred, i hom fa la seva i deixa fer. Només cal cuidar-se de correspondre algun vianant amenaçador amb una mirada atenta, freda i rigorosa, o d’agrair amb el gest d’un somriure esllanguit, la disposició cívica d’una ciutadana, que s’ha proposat per a ajudar-nos.
L'experiència turística és una perspectiva panoràmica prou falaguera de la llibertat personal. Jo, que durant uns dies m’he tornat mesell, he estat una mica més desinhibit i he executat més descaradament la meva pròpia voluntat, sempre rectament encaminada, però, en aquestes circumstàncies, sense l’opressió que exerceix la presència pública i la cohibició que m’imposa la insistent preocupació per la impressió que reben els altres de mi, per allò del que diran. L’opinió del comú de la gent, aquí, rellisca, com les gotes que rodolen daltabaix d’una capa pluvial, i hom sent que té una mica més d’espai per a executar la seva manera del viure.
Aquesta sanitosa expansió vital que jo he experimentat, com descosides i desfetes les costures d’un vestit escanyat, perduda l’angoixa d’haver de seguir, per no cridar massa l’atenció, la marxa corrent de la gent, és fruit d’aquesta mena de constitució d’inviolable del turista occidental.
Jo, encotillat novament, ja de passeig per Barcelona, em pregunto si nosaltres haurem causat la mateixa impressió que ara em provoquen els turistes. Perquè ara, ací, la gent del nord, torna a ser aquella caricatura humana, ximple, vulgar i tan detestable, que, passeja atrevida pels carrers, despòtica propietària de la ciutat, hilarant i xisclosa, fent gresca i, de tot, una gran festa.
De ben segur que, uns dies després, la majoria d’aquests turistes ja haurà plegat el seu impermeable i l’haurà desat a la seva maleta lleugera, amb la resta de la seva indumentària: la samarreta de tirants, el banyador d’estampa florar i les sandàlies de plàstic. Ja recollit a casa seva, llavors es restablirà el seu caràcter dur i la seva presència freda, tan pròpia de llur país nadiu, el paisatge escandinau.
Dr. Pere Pau, Círcol Tradicionalista de Barcelona Ramon Parés y Vilasau
